Art i matemàtiques
Vírgenes con escuadras
y compases, velando
las celestes pizarras.
Y el ángel de los números,
pensativo, volando,
del 1 al 2, del 2
al 3, del 3 al 4.
Tizas frías y esponjas
rayaban y borraban
la luz de los espacios.
Rafael Alberti
y compases, velando
las celestes pizarras.
Y el ángel de los números,
pensativo, volando,
del 1 al 2, del 2
al 3, del 3 al 4.
Tizas frías y esponjas
rayaban y borraban
la luz de los espacios.
Rafael Alberti
Escultures de figures impossibles, quadres d’Escher que porten la nostra mirada fins l’infinit, esglésies que reten a la gravetat, peces musicals perfectes, teories de múltiples dimensions que osen entre l’espasa i la paret al més imaginatiu dels artistes cubistes. Les matemàtiques han estat sempre en la ment dels artistes, així com en ocasions l’art ha estat en la ment dels matemàtics. Si no fos així no podríem comprendre l’amor estètic per una fórmula senzilla, per un embrollat però perfecte disseny fractal, o la passió d’un artista que pinta una tempesta marina que és similar a la d’un matemàtic que intenta comprendre les normes del caos.
Avui llegim al NYTimes, com alguns meravellosos murals Islàmics ocultaven en els seus delicats dissenys meravelles de matemàtiques que just avui comencem a apreciar.
Aquí hi ha la noticia, resumida i ràpidament traduïda:
In Medieval Architecture, Signs of Advanced Math
Un nou estudi acaba de demostrar que el procés en la realització d’alguns mosaics Islàmics són molt més complicats del que pensaven, i que utilitzen avanços matemàtics que no van ser compresos pels científics moderns fins fa trenta anys.
Aquests descobriments són un record de la increïble sofisticació en art, arquitectura i ciència que va tenir la cultura Islàmica. També repta la suposició de que els dissenyadors van crear els dissenys utilitzant només regla i compàs. Millor encara, segons els experts, van haver d’utilitzar eines i conceptes més sofisticats.
Fa dos anys, Peter J. Lu, un estudiant de doctorat de Harvard, va quedar impressionat pel disseny geomètric d’un mural a Uzbekistan que li recordava el què els matemàtics van anomenar un disseny gairebé cristal•lí.
Mr Lu, va descubrir que les rajoles estan organitzades en formes previsibles per a produir un disseny que mai es repeteix, això és: gairebé vidres.
Noticia Original
L’ estudi a la revista Science.
Un nou estudi acaba de demostrar que el procés en la realització d’alguns mosaics Islàmics són molt més complicats del que pensaven, i que utilitzen avanços matemàtics que no van ser compresos pels científics moderns fins fa trenta anys.
Aquests descobriments són un record de la increïble sofisticació en art, arquitectura i ciència que va tenir la cultura Islàmica. També repta la suposició de que els dissenyadors van crear els dissenys utilitzant només regla i compàs. Millor encara, segons els experts, van haver d’utilitzar eines i conceptes més sofisticats.
Fa dos anys, Peter J. Lu, un estudiant de doctorat de Harvard, va quedar impressionat pel disseny geomètric d’un mural a Uzbekistan que li recordava el què els matemàtics van anomenar un disseny gairebé cristal•lí.
Mr Lu, va descubrir que les rajoles estan organitzades en formes previsibles per a produir un disseny que mai es repeteix, això és: gairebé vidres.
Noticia Original
L’ estudi a la revista Science.
